La vocació de Manresa per a la formació musical
Durant segles, l'ensenyament de la música, com gairebé tota la producció i transmissió de cultura, va estar en mans de l'església. Així, a Manresa l'única institució que es dedicava a la docència musical d'una forma regular era la Capella de Música de la Seu, fundada el 1611.
Al segle XIX, la música va adquirir més rellevància social i els nous gèneres musicals van anar incorporant cada cop més instruments. Això va crear a tot el país una demanda de músics que es va intentar resoldre a través de la creació dels anomenats conservatoris: unes escoles de música de caràcter eminentment pràctic, pensades per proveir de personal les nombroses capelles i bandes de música que s'havien anat creant.
Així, al 1854 l'Ajuntament va acordar crear una classe de música instrumental a la ciutat, a partir d'un projecte dels músics locals Júlio Tantalora i Marià Vallès. L'escola es va establir al Col·legi de Sant Ignasi, però va desaparèixer al cap de pocs anys, a causa de les dificultats econòmiques del consistori.
Al 1876, una iniciativa privada local, la Societat del Conservatori de Música i Declamació de Manresa, va presentar un projecte que consistia en la construcció d'un teatre i d'una escola de música annexa als terrenys de l'antic convent de Sant Domènec, que havien estat cedits l'any 1845 a l'Ajuntament gràcies a la desamortització de béns de l'església. L'escola havia de nodrir de músics, instrumentistes i cantants el teatre, i aquest hauria de constituir la font d'ingressos per mantenir l'escola. El Teatre Conservatori es va inaugurar al 1878, però el projecte d'escola va quedar abandonat durant uns quants anys.
Al 1897 hi hagué un nou intent de l'Ajuntament i de la Societat del Conservatori de crear l'escola de música. Sembla que va funcionar durant uns quants anys, però d'una forma bastant deficient. Al 1910, la Societat del Conservatori i l'Orfeó Manresà van signar un contracte pel qual aquesta entitat s'instal·lava a l'edifici del Conservatori i, a canvi, s'encarregava de tota la part de docència. Així ho va fer durant més de vint anys, tot i les reiterades peticions a l'Ajuntament perquè municipalitzés l'escola o, si més no, la subvencionés.
Al 1930 es va prendre la decisió de municipalitzar el Conservatori de Música, cosa que es va fer oficial el 2 de desembre de 1932, quan se'n va aprovar el Reglament, se'n va escollir director i es van convocar les places del seu professorat. El primer director fou Miquel Blanch -que morí assassinat l'any 1936- i des d'aleshores fins ara el seguiren Marià Homs (interí durant la Guerra Civil), Damià Rius, Blanca Morera, Edmon Colomer, Albert Sardà, Santi Riera, Lluïsa Vinyes, Ferran Torrens , Joan Arnau, Francesc Guillén, Carme Botifoll i Robert Baquero en l'actualitat.
L'escola es va mantenir en la seva ubicació tradicional, al costat del Teatre Conservatori, des de la seva creació fins a l'any 2002, amb l'excepció dels període 1937-1948, que va estar en un pis del carrer Sobrerroca. El canvi de seu cap a l'edifici Balcells suposà l'inici d'una nova etapa per al Conservatori Municipal de Música de Manresa.