La fàbrica Balcells: De l'art de la seda a l'art de la música
El nou conservatori està ubicat a l'edifici anomenat fàbrica Balcells. Els Balcells eren empresaris de la seda que treballaven a Manresa des dels inicis del segle XIX, seguint la forta i antiga tradició de la nostra ciutat en els teixits o «vels» de seda.
L'any 1891 Sederies Balcells va aixecar una gran fàbrica entre els carrers d'Arbonés, Pepet (actual Ignasi Balcells) i Campanes. Durant dècades, els nombrosos treballadors de la fàbrica (entre cent i més de dos-cents, segons les èpoques) van excel.lir en l'art de transformar la seda en peces de vestir i ornaments d'alta qualitat. L'activitat industrial va cessar l'any 1965, durant la primera gran crisi del tèxtil manresà. Des d'aleshores, la fàbrica ha restat inactiva i inutilitzada durant més de trenta anys.
Es tracta d'un magnífic exemple del tipus d'edifici industrial anomenat «fàbrica de pisos», pròpia de contextos urbans i feta amb parets exteriors de maó, pilars interiors de forja, bigues de ferro i forjats amb biguetes de fusta i revoltons.
Amb aquest tipus de fàbrica d'altura es perseguien diversos objectius pràctics: aprofitar millor l'energia generada per la caldera de vapor, que era situada a la planta baixa, per proveir les màquines de tots els pisos; estalviar superfície de coberta i d'energia destinada a climatitzar tota la fàbrica i mantenir la temperatura igual a tot l'edifici; incrementar la il.luminació natural, de forma que es creaven espais de treball més agradables i higiènics; i finalment, economitzar la superfície del solar, en contextos urbans on el preu del sòl era molt alt.
Estèticament, aquesta arquitectura industrial adopta un llenguatge neoclàssic, acadèmic i europeu, que destaca per la simetria d'unes façanes solcades per un gran nombre de finestres.
A tots aquests factors, que per si sols ja fan de la fàbrica Balcells una peça singular del nostre patrimoni, s'hi afegeix una ubicació privilegiada, que permet contemplar l'edifici des de diversos punts de la ciutat. La fàbrica sobresurt, majestuosa, a l'extrem occidental del Nucli Antic de Manresa.
És per això que la fàbrica Balcells va ser catalogada, l'any 1983, com a element patrimonial a protegir. El Pla Especial de Protecció indicava aleshores que l'edifici es trobava en un relatiu bon estat i que oferia grans possibilitats de reutilització. A més, les plantes sostingudes amb columnes de ferro deixaven una gran llibertat per refer els espais interiors.
També als anys 80 la Generalitat, a través de l'Institut Català del Sòl (INCASOL), va començar a promoure un pla de reforma urbanística que afectava l'illa delimitada pels carrers Arbonés, Campanes, Sant Francesc i Ignasi Balcells. Com a primer pas, l'INCASOL va comprar totes les finques de l'illa que havien de ser enderrocades i també la fàbrica Balcells, que havia de ser preservada i destinada a equipament.
L'any 1995 l'INCASOL va cedir la fàbrica a l'Ajuntament, que un any abans havia creat la societat municipal Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa (FORUM), i va començar el debat sobre l'ús que s'havia de donar a l'edifici. En un primer moment es va proposar que la fàbrica acollís la Fundació Universitària del Bages, juntament amb altres edificis que s'haurien de construir al seu entorn.
Aviat, però, es va considerar que per raons funcionals i d'espai era millor destinar l'edifici a la nova seu del Conservatori Municipal de Música de Manresa.
Tot i que la fàbrica tenia l'estructura en bon estat, adaptar-la als requeriments d'una escola de música del segle XXI no ha estat fàcil. FORUM va assumir la gestió del procés i va començar a treballar-hi. Entre 1997 i 1998 es va consolidar l'estructura de l'edifici, se'n va substituir la coberta i se'n va recuperar la façana; aquests treballs van comptar amb el suport dels 40 alumnes d'una escola taller gestionada per l'Ajuntament.
L'any 1999 es va aprovar el projecte de rehabilitació de l'interior de l'edifici, que implicava, a més d'obrar totes les plantes i fer un nou forjat per guanyar un altell, construir dos edificis annexos de serveis, entre els quals la torre blanca que supera en alçada la pròpia fàbrica.
Aquesta segona fase s'ha dut a terme entre els anys 2000 i 2002, i tot seguit s'ha passat a la tercera i última fase, consistent en la dotació de mobiliari i accessoris.
Òbviament, la rehabilitació ha tingut molt en compte l'aïllament acústic. S'han triat vidres especials i materials de fusteria per evitar al màxim la comunicació sonora. Cal destacar també que l'edifici, a més d'acollir les aules i serveis propis del Conservatori, també ha incorporat una biblioteca-fonoteca i, a l'última planta, un espectacular auditori que serà tant d'ús intern com extern.
L'antiga fàbrica il·luminada tanca el conjunt monumental de la façana històrica de Manresa, format per la Cova, la Seu i, ara, el Conservatori.